:)

Per un llarg temps pareixia que per a mi estava a punt de començar la vida de veritat, però sempre hi havia algun obstacle en el camí, algo que resoldre primer, algun assumpte sense acabar, temps per passar, un deute que pagar...aleshores, la vida començaria. Fins que em doní compte que estos obstacles .... eren la meua vida.Esta perspectiva m'ha ajudat a veure que no hi ha un camí a la felicitat. La felicitat es el camí, així que, atresora cada moment que tens. I atresora-ho més quan el vas a compartir amb algú especial, prou especial per a compartir el teu temps. Recorda que el temps no espera a ningu...així és que d'eixa d'esperar fins que acabes l'escola, fins que tingues fills, fins que els teus fills se'n vagen de casa, fins que et cases, fins que et divorcies, fins al divendres a la nit, fins al diumenge al matí, fins a la primavera, l'estiu, la tardor o l'hivern, o fins que et muiges.... ...per a dir que no hi ha millor moment que este per a ser feliç. La Felicitat és un trajecte, no un destí.